Avui s'ha constituït el Comitè Tècnic i es preveu que el setembre de 2018 ja estigui dissenyat el Pla.
La diagnosi indica que hi ha desigualtat entre els homes i dones que fan feina a l'Ajuntament de Palma.
Palma, 20 de desembre de 2017.- Els regidors d'Igualtat, Joventut i Drets Cívics, Aligi Molina, i de Funció Pública i Govern Interior, Aurora Jhardi, han presentat avui la diagnosi del Pla d'igualtat intern, "primera passa imprescindible per a aplicar polítiques innovadores i efectives en matèria d'Igualtat a l'Ajuntament de Palma", com ha afirmat Aligi Molina.

Molina ha explicat que en la elaboració del Pla d'igualtat hi ha un eix de feina fonamental que és el Pla d'igualtat intern. Com a fase prèvia s'ha fet una diagnosi de la situació de l'Ajuntament de Palma en matèria d'igualtat entre el personal municipal. El Pla d'igualtat "ha de tenir màxim rang normatiu i ser d'obligat compliment", ha assegurat el regidor.

Aurora Jhardi ha destacat que "la igualtat ha de ser un principi rector de la política municipal a l'Ajuntament de Palma, el més gran de les Illes Balears. Els funcionaris són els ciutadans que tenim més a prop, i hem d'aplicar polítiques d'igualtat entre el nostre propi personal". Amb un criteri de coherència "per a no entrar en la contradicció de no posar en marxa un pla d'igualtat quan és una exigència que valoram en empreses que volen contractar amb l'Ajuntament de Palma".

"L'apoderament de les dones al sector públic millorarà tota la societat, ha assegurat Aurora Jhadi, que ha volgut fer un agraïment públic al personal tècnic d'Igualtat i Funció Pública i les directores generals de Funció Pública, Joana Maria Adillon; Igualtat, Lucia Segura, i  Seguretat Ciutadana, Antònia Fuster.

Constitució de Comitè Tècnic
Joana Maria Adillon ha anunciat que avui s'ha constituït el Comitè Tècnic que ha de dissenyar el Pla d'igualtat intern, integrat per personal tècnic i representants sindicals. Amb la base de la diagnosi que ja s'ha fet, es preveu que el Pla Intern d'Igualtat estigui dissenyat el setembre de 2018.

Diagnosi de l'Ajuntament de Palma

La diagnosi revela que hi ha desigualtat entre els homes i les dones que treballen a l'Ajuntament. Les bones mesures de conciliació que existeixen no fan més que reproduir i perpetuar les desigualtat: compleixen l'objectiu de facilitar a les companyes que, a més de la feina, puguin desenvolupar el seu rol reproductiu i de cura. Com ha apuntat Joana Maria Adillon, "les actuacions de l'Ajuntament en matèria de personal no són neutres: haurem d'aprendre a mirar per a poder triar les que no perjudiquin les dones, les que contribueixin a la igualtat".

Adillon ha assegurat que "hem d'aprofundir en les causes de les desigualtats que se observen en l'accés, els salaris, la promoció professional, les condicions laborals, etc. Només si incorporam l'enfocament de gènere d'una manera transversal a totes les practiques i els procediments de gestió de personal podrem erradicar desigualtats per raó de sexe".

Alguns punts destacats de la diagnosi són els següents:

BRETXA GENERAL DE 28 PUNTS A FAVOR DELS HOMES

Plantilla total del 2.480 persones, de les quals 1.578 (64%) són homes i 902 (36%) són dones.

Nota: aquesta bretxa s'explica pel pes de la plantilla de l'Àrea de Seguretat Ciutadana (un 45% de la plantilla són bombers i policies). I així, si llevam l'Àrea de Seguretat Ciutadana, s'observa una presència equilibrada de dones i homes a la resta d'àrees de l'Administració local (40% homes i 60% dones).

MÉS DONES ALS LLOCS MÉS INESTABLES
Hi ha més homes que són funcionaris de carrera i més dones interines

Bretxa de gènere de 36 punts: els homes representen el 68% dels funcionaris de carrera i les dones només el 32%.

En canvi, entre el personal interí hi ha major concentració de dones. A les dades generals es dona una presència equilibrada d'homes i dones (48% homes i 52% de dones), però si s'analitza només el personal no policial el percentatge s'eleva al 66% de dones.

SOBREQUALIFICACIÓ I MAJOR NIVELL DE FORMACIÓ DE LES DONES

Segons les dades en el moment d'ingrés: un 38% de les treballadores té estudis universitaris i només un 18% dels treballadors.

Els homes són majoria entre el personal amb un nivell d'estudis inferiors (ESO): un 29% dels treballadors i un 11% de les treballadores.

ROLS DE GÈNERE: SEGREGACIÓ HORITZONTAL POLARITZADA

La distribució per sexes mostra una marcada masculinització d'algunes àrees i una marcada feminització d'altres.

Les àrees més masculinitzades són les vinculades a rols professionals tradicionalment masculins i a estereotips masculins com el risc, l'autoritat o a les destreses tècniques:
 Seguretat Ciutadana (el 90% són homes)
 Infraestructures i Accessibilitat (el 79% són homes)

Les més feminitzades són àrees amb competències sobre les polítiques socials, dedicades a la cura i atenció a les persones:
 Benestar i Drets Socials (el 82% són dones)
 Igualtat, Joventut i Drets Cívics (el 77% són dones)

La segregació horitzontal reprodueix la divisió sexual del treball i les repercussions de l'elecció acadèmica. No obstant això, caldrà aprofundir en els motius de l'exclusió de les dones als cossos de bombers i policies, perquè pensam que la hegemonia masculina no es pot explicar només per aquests motius.

BRETXA SALARIAL DE GÈNERE

Entenem per "bretxa salarial" la diferència entre els sous mitjans dels treballadors i el sous mitjans de les treballadores.

Els homes són majoria entre el personal amb uns ingressos en el tram comprès entre els 40.000 i 50.000 euros, amb un bretxa de gènere a favor dels homes de 60 punts.

Les desigualtats també es reprodueixen en els complements salarials, en què la presència masculina és superior a tots els trams, excepte el de menor quantia.

Com s'expliquen aquestes diferències si les variables que afecten els salaris són les mateixes en els homes que en les dones? Perquè no els afecten d'igual manera: homes i dones fan diferents usos dels temps i dels recursos: les dones usen uns recursos que redueixen la seva remuneració i els homes n'usen d'altres que l'augmenten (ho veurem a l'apartat següent).

DIFERÈNCIES EN ELS USOS DELS TEMPS

Els homes fan jornades més llargues que les dones
El 80% del personal amb jornades de 40 h setmanals són homes i el 69% del personal amb jornades de 37,5 hores són dones.

Els homes fan la majoria d'hores extraordinàries
El 90,3% de les persones que realitzaren durant el 2016 alguna hora extraordinària varen ser homes.

Reduccions de jornada: increment de l'ús d'aquest recurs
Ara, el 3,5% de la plantilla té concedida una reducció de jornada, quan el 2007 només era l'1%.
En les dades globals s'observa una lleugera presència desequilibrada a favor de les dones (66% dones). Però, a mesura que s'incrementa la durada de la reducció s'incrementa la bretxa de gènere: el 64% d'homes redueixen 1 hora, per només el 16% de les dones, i el 76% de dones tenen una reducció d'entre 1 i 9,5 h.

Ús diferenciat de les llicències i permisos
Les bretxes de gènere més accentuades corresponen a:
. permisos per deure inexcusable (89% homes)
. permisos per a la realització d'exàmens o altres proves d'aptitud (68% dones i 32% homes)

FEMINITZACIÓ DE L'ÚS DE MESURES PER A LA CONCILIACIÓ

Horari de conciliació laboral, personal i familiar: n'ha gaudit un 23% de la plantilla.
La dada més rellevant és la destacada feminització de l'ús de l'horari conciliació (77% dones i 23% homes).

Els permisos per cura de familiars els usen les dones de manera destacada:
- Per acompanyaments a serveis sanitaris de familiars: el 77% eren dones.
- Per a tenir cura d'un familiar per malaltia greu: el 86% eren dones.

Excedències: les dones representen el 79% del total i el 100% si parlam de les excedències motivades per cura de familiars.